dimarts, 25 de febrer del 2014

L'associacionisme educatiu i el món exterior


En aquests cursos d'hivern hem discutit i debatut al voltant del fet que el nostre projecte –sigui un esplai, un cau o una empresa– no està sol i aïllat del món. I això, que d'entrada és obvi, és una primer pas per preguntar-nos amb quines persones, entitats i institucions compartim quotidianament un determinat camp de joc. Identificar la xarxa que ens envolta, amb la seva estructura concreta i amb els seus lideratges i rols específics, ens permetrà també conèixer millor quin paper juguem en el nostre entorn proper –poble, barri o ciutat– i quines oportunitats i amenaces potencials ens afecten o podrien afectar el nostre projecte.

Així doncs, més enllà de parar atenció als procediments i canals interns també cal afegir la dimensió externa per enfortir i contextualitzar la nostra feina diària: la dimensió comunitària, comprometent pedagògicament i política la nostra entitat amb les seves arrels territorials; la dimensió organitzativa, estenent vincles amb altres projectes semblants al nostre per augmentar la capacitat de transformació social (agency) i millorar l'eficiència en la gestió dels recursos humans i materials; i també l'àmbit internacional, aprenent a viure la diversitat des de una òptica internacionalista, superant els prejudicis propis de l'etnocentrisme i la ignorància.

No hi ha dubte, i així ho hem comprovat, que la comunicació és un element essencial per poder traslladar amb eficàcia els valors i objectius del nostre projecte cap a l'exterior de l'entitat. Per aquest motius, és imprescindible dotar-nos de certs instruments essencials, com un bon pla de comunicació, que ens ajudi a sistematitzar què, com, quan i a qui comuniquem el nostre missatge. Tot plegat també pot retroalimentar-se amb la xarxa associativa que ens envolta i de la qual formem part. Ja siguin espais de coordinació territorial –consells de joves, plataformes d'entitats de barri, comissions de festes, etcètera– o les federacions educatives, que són les estructures pròpies de l'associacionisme educatiu, el recurs de pertànyer a un projecte més ampli de ben segur contribuirà a millorar el nostre impacte extern i la nostra capacitat de comunicar-nos cap enfora.

Són temps difícils per a les persones, les famílies i també les entitats. La precarietat que fa estralls en els camps de l'ocupació i de l'habitatge afecta tots els àmbits, incloent el món associatiu. Però ens resistim a cedir davant del pessimisme o a rendir-nos en un ostracisme apàtic. Partim del fet que som persones que ens involucrem en projectes col·lectius de forma voluntària, des de la ferma convicció que la unitat, la cooperació i la solidaritat són els valors que ens han de permetre superar les adversitats i els reptes de futur que afrontem com a societat. La solució, un cop més, rau en l'interès i el bé comú.

Albert Claret
Departament d'ideari

divendres, 14 de febrer del 2014

Desprotecció i drets dels infants




(Aquest article forma part d'una sèrie en la que el professorat de l'Escola dona a conèixer alguns dels debats que es produeixen als cursos de formació de l'Escola)

Quan diem que estem compromesos amb els drets dels infants, som conscients de la desprotecció que pateixen alguns infants a casa nostra?


La realitat és molt crua, les dades són alarmants, però la societat encara no en vol ser conscient del tot, fa massa mal saber-se part d’aquesta realitat. En un dels cursos de monitors d’aquesta tardor vam veure un petit fragment del documental “Infància en risc” que va emetre TV3 fa uns tres anys. Quan paro el vídeo i encenc els llums puc sentir la incomoditat que genera aquest tema. Em pregunto quants dels nois i noies que hi ha la sala hauran patit algun tipus d’abús en la seva pell o en algú proper. Segons algunes estadístiques 1 de cada 4 infants pateix algun tipus d’abús sexual al llarg de la seva infància... Suposo que com a  educadora social que he treballat amb aquesta realitat és un tema pel que sóc especialment sensible i que crec que ens l’hem de sentir nostre, tota la societat, però especialment aquells que estem a prop de la infància. No només és una idea romàntica, si no que també és que ens diu l’article 100 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.


Com diu una de les persones que surt en el vídeo, els infants no són dels seus pares, són de tota la societat i entre tots podem fer moltes coses per protegir-los i per ajudar-los a autoprotegir-se. Com va sortir en el debat que vam fer després de veure el vídeo, una de les millors coses que podem fer nosaltres en el nostre dia a dia és ajudar-los a ser autònoms i forts a nivell emocional, que sàpiguen que poden dir “no” quan una cosa no els agrada, que tenen dret a escollir en aquelles coses que els afecten, que puguin sentir prou confiança en nosaltres per demanar-nos ajuda quan la necessitin. De ben segur que ja ho fem, només cal ser ben conscient que la realitat d’alguns infants de vegades és molt dura i sovint la viuen sols i en silenci. Cal estar alerta. I si veiem alguna cosa que ens preocupa i no sabem què fer, cal que busquem ajuda en d’altres agents educatius o els professionals que es dediquen a la protecció dels infants. 

Sandra Villa
Professora del departament de Pedagogia