.jpg)
En
aquests cursos d'hivern hem discutit i debatut al voltant del fet que el nostre
projecte –sigui un esplai, un cau o una empresa– no està sol i aïllat del món.
I això, que d'entrada és obvi, és una primer pas per preguntar-nos amb quines
persones, entitats i institucions compartim quotidianament un determinat camp
de joc. Identificar la xarxa que ens envolta, amb la seva
estructura concreta i amb els seus lideratges i rols específics, ens permetrà també
conèixer millor quin paper juguem en el nostre entorn proper –poble, barri o
ciutat– i quines oportunitats i amenaces potencials ens afecten o podrien
afectar el nostre projecte.
Així
doncs, més enllà de parar atenció als procediments i canals interns també cal
afegir la dimensió externa per enfortir i contextualitzar la nostra feina
diària: la dimensió comunitària, comprometent pedagògicament i
política la nostra entitat amb les seves arrels territorials; la
dimensió organitzativa, estenent vincles amb altres projectes semblants al
nostre per augmentar la capacitat de transformació social (agency)
i millorar l'eficiència en la gestió dels recursos humans i materials; i
també l'àmbit internacional, aprenent a viure la diversitat des de
una òptica internacionalista, superant els prejudicis propis de l'etnocentrisme
i la ignorància.
No
hi ha dubte, i així ho hem comprovat, que la comunicació és un element
essencial per poder traslladar amb eficàcia els valors i objectius del nostre
projecte cap a l'exterior de l'entitat. Per aquest motius, és imprescindible
dotar-nos de certs instruments essencials, com un bon pla de comunicació, que
ens ajudi a sistematitzar què, com, quan i a qui comuniquem el nostre missatge.
Tot plegat també pot retroalimentar-se amb la xarxa associativa que ens envolta
i de la qual formem part. Ja siguin espais de coordinació territorial –consells
de joves, plataformes d'entitats de barri, comissions de festes, etcètera–
o les federacions educatives, que són les estructures pròpies de
l'associacionisme educatiu, el recurs de pertànyer a un projecte més ampli de
ben segur contribuirà a millorar el nostre impacte extern i la nostra capacitat
de comunicar-nos cap enfora.
Són
temps difícils per a les persones, les famílies i també les entitats. La
precarietat que fa estralls en els camps de l'ocupació i de l'habitatge afecta
tots els àmbits, incloent el món associatiu. Però ens resistim a cedir davant
del pessimisme o a rendir-nos en un ostracisme apàtic. Partim del fet que som
persones que ens involucrem en projectes col·lectius de forma voluntària, des
de la ferma convicció que la unitat, la cooperació i la
solidaritat són els valors que ens han de permetre superar les
adversitats i els reptes de futur que afrontem com a societat. La solució, un
cop més, rau en l'interès i el bé comú.
Albert Claret
Departament d'ideari
