dimarts, 14 d’octubre del 2014

Ens n'anem al Diari de l'Educació



Benvolgut/da,

La vida del Blog en aquest format, ha estat curta. Gràcies a l'acord de col·laboració entre l'MLP i el Diari de l'Educació, passa a haver-hi el blog Educació Popular, vinculat al diari. Així doncs, podràs seguir el nostre debat educatiu, allà.

L'adreça és: http://diarieducacio.cat/blogs/educaciopopular/



dimarts, 25 de febrer del 2014

L'associacionisme educatiu i el món exterior


En aquests cursos d'hivern hem discutit i debatut al voltant del fet que el nostre projecte –sigui un esplai, un cau o una empresa– no està sol i aïllat del món. I això, que d'entrada és obvi, és una primer pas per preguntar-nos amb quines persones, entitats i institucions compartim quotidianament un determinat camp de joc. Identificar la xarxa que ens envolta, amb la seva estructura concreta i amb els seus lideratges i rols específics, ens permetrà també conèixer millor quin paper juguem en el nostre entorn proper –poble, barri o ciutat– i quines oportunitats i amenaces potencials ens afecten o podrien afectar el nostre projecte.

Així doncs, més enllà de parar atenció als procediments i canals interns també cal afegir la dimensió externa per enfortir i contextualitzar la nostra feina diària: la dimensió comunitària, comprometent pedagògicament i política la nostra entitat amb les seves arrels territorials; la dimensió organitzativa, estenent vincles amb altres projectes semblants al nostre per augmentar la capacitat de transformació social (agency) i millorar l'eficiència en la gestió dels recursos humans i materials; i també l'àmbit internacional, aprenent a viure la diversitat des de una òptica internacionalista, superant els prejudicis propis de l'etnocentrisme i la ignorància.

No hi ha dubte, i així ho hem comprovat, que la comunicació és un element essencial per poder traslladar amb eficàcia els valors i objectius del nostre projecte cap a l'exterior de l'entitat. Per aquest motius, és imprescindible dotar-nos de certs instruments essencials, com un bon pla de comunicació, que ens ajudi a sistematitzar què, com, quan i a qui comuniquem el nostre missatge. Tot plegat també pot retroalimentar-se amb la xarxa associativa que ens envolta i de la qual formem part. Ja siguin espais de coordinació territorial –consells de joves, plataformes d'entitats de barri, comissions de festes, etcètera– o les federacions educatives, que són les estructures pròpies de l'associacionisme educatiu, el recurs de pertànyer a un projecte més ampli de ben segur contribuirà a millorar el nostre impacte extern i la nostra capacitat de comunicar-nos cap enfora.

Són temps difícils per a les persones, les famílies i també les entitats. La precarietat que fa estralls en els camps de l'ocupació i de l'habitatge afecta tots els àmbits, incloent el món associatiu. Però ens resistim a cedir davant del pessimisme o a rendir-nos en un ostracisme apàtic. Partim del fet que som persones que ens involucrem en projectes col·lectius de forma voluntària, des de la ferma convicció que la unitat, la cooperació i la solidaritat són els valors que ens han de permetre superar les adversitats i els reptes de futur que afrontem com a societat. La solució, un cop més, rau en l'interès i el bé comú.

Albert Claret
Departament d'ideari

divendres, 14 de febrer del 2014

Desprotecció i drets dels infants




(Aquest article forma part d'una sèrie en la que el professorat de l'Escola dona a conèixer alguns dels debats que es produeixen als cursos de formació de l'Escola)

Quan diem que estem compromesos amb els drets dels infants, som conscients de la desprotecció que pateixen alguns infants a casa nostra?


La realitat és molt crua, les dades són alarmants, però la societat encara no en vol ser conscient del tot, fa massa mal saber-se part d’aquesta realitat. En un dels cursos de monitors d’aquesta tardor vam veure un petit fragment del documental “Infància en risc” que va emetre TV3 fa uns tres anys. Quan paro el vídeo i encenc els llums puc sentir la incomoditat que genera aquest tema. Em pregunto quants dels nois i noies que hi ha la sala hauran patit algun tipus d’abús en la seva pell o en algú proper. Segons algunes estadístiques 1 de cada 4 infants pateix algun tipus d’abús sexual al llarg de la seva infància... Suposo que com a  educadora social que he treballat amb aquesta realitat és un tema pel que sóc especialment sensible i que crec que ens l’hem de sentir nostre, tota la societat, però especialment aquells que estem a prop de la infància. No només és una idea romàntica, si no que també és que ens diu l’article 100 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.


Com diu una de les persones que surt en el vídeo, els infants no són dels seus pares, són de tota la societat i entre tots podem fer moltes coses per protegir-los i per ajudar-los a autoprotegir-se. Com va sortir en el debat que vam fer després de veure el vídeo, una de les millors coses que podem fer nosaltres en el nostre dia a dia és ajudar-los a ser autònoms i forts a nivell emocional, que sàpiguen que poden dir “no” quan una cosa no els agrada, que tenen dret a escollir en aquelles coses que els afecten, que puguin sentir prou confiança en nosaltres per demanar-nos ajuda quan la necessitin. De ben segur que ja ho fem, només cal ser ben conscient que la realitat d’alguns infants de vegades és molt dura i sovint la viuen sols i en silenci. Cal estar alerta. I si veiem alguna cosa que ens preocupa i no sabem què fer, cal que busquem ajuda en d’altres agents educatius o els professionals que es dediquen a la protecció dels infants. 

Sandra Villa
Professora del departament de Pedagogia

dimarts, 21 de gener del 2014

De què parlem als cursos d’hivern?



(Aquest article forma part d'una sèrie en la que el professorat de l'Escola dona a conèixer alguns dels debats que es produeixen als cursos de formació de l'Escola)

Novament l’Escola ha acabat, hem, començat l’any amb forces, donant diversos cursos de monitores i monitors a diferents poblacions catalanes, a més d’un de directores i directors a Barcelona. Com a formador he tingut l’oportunitat de fer classe d’ideari o participació en alguns d’ells, així que intentaré en aquestes línies posar de relleu alguns dels debats més interessants o curiosos que s’hi han donat.

Com bé saben alumnes i  els i les formadores, les sessions duren quatres hores, així que hi ha temps per a debatre tot i més. Hi ha temes que podríem etiquetar-los com a mítics, ja que fa anys que apareixen en les sessions d’ideari, però no per això deixen de tenir importància i vigència. Ens referim als debats entorn a la laïcitat, a tall d’exemple: quina actitud adoptem davant d’una noia amb vel? I un nen que duu una samarreta amb una esvàstica? D’aquí podem saltar a debatre sobre la diversitat en els menús escolars (respectem per igual una opció religiosa, com és la de no menjar porc, que una més ideològica com el vegetarianisme o veganisme?) o sobre la diverses opcions davant l’ús lliure del propi cos (podem fer nudisme davant dels infants?).

De la laïcitat saltem a la idea de progrés, concepte posat en dubte, des de ja fa un temps per alguns alumnes, en la seva vessant més materialista des de posicions decreixentistes. També és moment d’entrar a observar com ens afecta l’actual redistribució de la riquesa i els canvis en l’estratificació social a l’educació en el lleure; les dades que apareixen dia a dia no són gens optimistes, cal repensar i innovar com fer esplai o cau amb pocs recursos i que l’accés sigui per a tothom sense que l’economia familiar sigui un impediment.

El tercer tema a debat en les sessions d’ideari és el de país. Segurament no cal dir que hi ha hores i hores de xerrera per endavant: la relació Espanya-Catalunya, la consulta, diferències entre catalanoparlants i castellanoparlants, com integrar la immigració a l’esplai en català?... A les sessions es produeixen debats interessants i molt intensos, sovint massa intensos, al ser un tema candent en la societat catalana. Una de les novetats que he introduït en els cursos d’aquest hivern és la de realitzar la consulta sobre la independència entre l’alumnat, -no m’he pogut resistir... -. Cinc consultes, vint-i-cinc alumnes cadascuna, amb vot secret (exceptuant una a mà alçada), realitzant-se tres a Barcelona, una a Palafolls i l’altra a Terrassa. El resultat? El sí/sí guanya amb més d’un seixanta per cent a totes cinc, a Barcelona arriba a superar el vuitanta per cent. Així que si fos per l’alumnat de l’escola, Catalunya ja seria independent. Quelcom em porta a pensar si realment són resultats que podem extrapolar a la societat (entre els i les consultades hi hagut un bon percentatge de castellanoparlants i diversitat en la classe social) o es que el perfil del monitor/a està a favor de la independència. Fins al novembre no tindrem la resposta...

Centrant-nos ara en les sessions de participació, els debats han girat sobretot al voltant de com posar en marxa processos on els infants i adolescents siguin els protagonistes en la decisió, responsabilitat i acció de les activitats. Ja fa anys que l’educació en el lleure és capdavantera en la participació dels infants, diria que és el tret distintiu del model educatiu enfront a les postures més convencionals de la majoria d’escoles i instituts. Dins de la varietat de models de participació, l’alumnat s’ha mostrat molt interessat en l’assemblearisme (molts esplais i caus demanen formacions a mida al respecte), tant amb infants com en el sí de l’equip de monitors/es, com a mètode per a la presa de decisions el més horitzontals i consensuades possibles. Tot un repte pedagògic si tenim en compte que sovint les assemblees tendeixen al cansament i posterior avorriment. és, per tant, un mètode on la creativitat i la imaginació en la seva posada en marxa esdevenen claus.


Aquests han estat els principals temes de debat que han anat sorgint als cursos on he tingut l’oportunitat de participar. És important que a la formació dels i les monitores i directores de lleure es segueixi apostant pel debat d’idees i la seva vinculació amb la realitat, és part del nostre reconeixement no oblidar que som part de l’entramat educatiu de la societat i com educadors i educadores cal ser crítics i vinculats amb el dia a dia social.

Guille Llorente
Professor del Departament d'Ideari

divendres, 10 de gener del 2014

Els límits són la clau de l’educació però, tots pensem en el mateix quan parlem de límits?



(Aquest breu article és el primer d'una sèrie en la que el professorat de l'Escola dona a conèixer alguns dels debats que es produeixen als cursos de formació)


En un curs de monitors d’aquesta tardor vam fer una pluja d’idees sobre el que ens suggeria la paraula “límits” i ens van caure del cel: normes, respecte, llibertat, autonomia, regles, càstigs, el que es pot i el que no es pot fer, marc de referencia, obligacions, assemblees…

Certament, els límits ens parlen de tot això. Dependrà de les paraules on posem l’accent, de com entenguem l’educació, el desenvolupament humà i el paper de l’educador/a, que ens relacionarem amb els infants d’una manera o d’una altra. Evidentment això tindrà unes conseqüències directes en ells. O bé estarem afavorint la seva autonomia, seguretat i benestar o bé els estarem ensenyant a ser obedients, dependents i insegurs.

El límit ha de ser quelcom que doni seguretat i llibertat a l’hora. Són com les línies laterals d’una autopista de molts carrils. Més enllà de la línia no pots passar, perquè és perillós per a tu i pels demés. En això em de ser estrictes com a adults, que tenim la responsabilitat de crear un entorn segur. Però et pots moure entre els carrils, seguint unes normes de convivència per a que tots ens puguem moure amb seguretat i llibertat, pots fer-ho dins d’uns marges de velocitat, pots escollir amb quin vehicle vols anar i si vols posar música o no... I si a més, per a posar aquestes normes ens posem d’acord entre tots i les anem comentant i millorant dia a dia, l’exercici de posar límits passarà a ser una pràctica plena de possibilitats educatives.

Val la pena doncs, aturar-se a pensar com ens sentim i posicionem respecte aquesta paraula i ser conscients del que fem quan la posem en pràctica.

Sandra Villa
Professora del departament de Pedagogia

divendres, 8 de novembre del 2013

Seguim avançant cap al Moviment d'Educació Popular


Aprofitem la lectura ahir a l'acte públic del Moviment Laic i Progressista, de la línia estratègica que segueix el Moviment d'Educació Popular, per a fer-nos ressò de la vessant més pedagògica del text, que podeu trobat íntegrament, aquí:

Cap al moviment d'educació popular!

(...)

Les arrels històriques que compartim ja van ser explorades i exposades en la declaració 
conjunta que vam signar el més de març: la Il·lustració, les escoles racionalistes, l'Escola 
Nova, Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat, l'etapa republicana, la renovació pedagògica, la 
Marta Mata... És el trajecte històric cap a una educació que realitzi el dret de cadascú al 
màxim desenvolupament de la seva persona, una educació que eixampli els marges de 
llibertat individual i col·lectiva. És la lluita per una educació integral, vivencial; perquè 
l'educació popular és una escola de vida. Per a tota la vida, per a tothom sense exclusió. 
És a dir, universal. 

Totes aquestes arrels apunten en una direcció. La de l'autonomia moral, la de la llibertat 
de pensament, la de l'emancipació. La que serveix a la construcció d'una ètica civil 
republicana. La que fonamenta una vida bona. 

Falta concretar molts detalls, però ja tenim algunes nocions bàsiques per seguir avançant. 
Hi ha acord que el Moviment d'Educació Popular ha de funcionar de manera democràtica i 
participativa. Que ha de disposar d'una organització lleugera, senzilla, entenedora i 
flexible.


(...)

Cal més debat pedagògic, no cal pensar tant en la organització, aquesta 
vindrà donada per la realitat del MEP. Voler anticipar una forma d'organització quan 
encara estem a les beceroles és negar capacitat de creixement a la nova realitat. 

Així doncs, podem considerar que hi ha diversos consensos:

  • El Moviment d'Educació Popular ha de tenir un model de funcionament senzill i horitzontal, amb múltiples nodes de funcionament autònoms 
  • Ha de ser un moviment plural, obert a tothom 
  • Un moviment transformador i educador de les persones que en formen part 
  • Un moviment que fomenti l'associació i la cooperació 
  • Un moviment d'activistes i educadors 
  • Un moviment que sumi les qualitats de les entitats fundadores


El nou projecte del Moviment d'Educació Popular ha de tenir un ideari com a element 
comú a totes les entitats. I ha de ser un ideari ampli, que sumi majories, basat en uns 
valors universals i obert a aportacions plurals que l'enriqueixin. 

No volem un ideari abstracte que canonifiqui uns valors elevats i misteriosos, 
desenganxats de la pràctica quotidiana. La millor tradició de les entitats fundadores és la 
materialització de dos principis metodològics. 
  • El lliurepensament 
  • L'aprendre fent 
Així doncs, el que definirà aquest nou Moviment serà, sobretot, la seva acció educativa. 
De cara endins i de cara enfora, serà un moviment educatiu. Aquesta serà la seva força i 
aquesta serà la seva coherència. Per construir una educació integral i universal, la 
pedagogia haurà de ser interpretada en un sentit ampli. El veritable debat intern del 
Moviment d'Educació Popular ha de ser el pedagògic.

Perquè política és pedagogia i pedagogia és política.


dijous, 31 d’octubre del 2013

21ª trobada del claustre de l'Escola


El proppassat dissabte 19 d’octubre el Claustre de l’Escola Lliure El Sol ens vam reunir,  per a celebrar la nostra 21ª reunió anual.

El Claustre va valorar la feina realitzada per l’escola en aquests darrers anys, amb molts canvis dissenyats o ja en marxa. Ara és el moment que tots aquests canvis arribin a nosaltres, el professorat del claustre, perquè els puguem anar treballant i fent-los nostres, adaptant-los i incorporant-los a la formació. Planifiquem la feina del claustre, establint dinàmiques de treball per tal que tothom s’hi pugui sentir partícip ja sigui amb espais presencials o virtuals, que permetin garantir la coordinació i compartir la feina.

Som un claustre dinàmic, plural, divers en formació i experiència associativa o formativa. Un claustre que en el darrer any ha comptat amb més d’una vintena d’incorporacions, a qui aprofitant l’avinentesa vam donar una especial benvinguda.

La implantació de la nova normativa de formació del lleure ens ha de permetre enfocar els debats de fins on volem arribar. Tenim marcats els mínims, però els màxims i el com ho fem els decidim nosaltres. Us animo doncs a que participeu, perquè ens fem nostres els continguts a partir de la feina de cada Departament.

Ara fa un any que fèiem el trasllat de l’Escola a l’avinguda de les Drassanes, un espai singular on disposem de les millors aules per a la formació. Una oportunitat per a formalitzar i establir un projecte compartit amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat, amb projectes de formació als diferents agents de l’educació: infants, joves, educadors i mestres. Entenent la idea de “l’infant com a protagonista”, els agents hem d’estar el màxim de coordinats, per tal de facilitar que l’infant trobi la seva felicitat.

EL Claustre va comptar també amb la conferència “Riure, ser feliç, etcètera”  amb Mariano Royo, Professor de Filosofia i assessor de centres educatius. Una conferència en clau d’humor que ens va fer riure i veure fins a quin punt és important desenvolupar el sentit de l’humor en la nostra vida quotidiana. La qualitat de l’humor i el nivell de consciència són vitals.
Perquè riure és una emoció humana produïda per una recepció conscient d’una situació inesperada. Riure reforça el nostre nivell d’autoestima, consciència emocional i de conducta, el sentit positiu de la vida, les bones emocions i bon sentit de l’humor. Tots ells elements indispensables per plantejar-se un estat de llibertat emocional. Us deixo amb una frase de Nietzsche: “La potencia intel·lectual d’un home es mesura per la dosi d’humor que és capaç d’utilitzar”

Per a finalitzar la trobada, vam esmorzar i vam fer els grups de treball pels diferents Departaments, on ens vam plantejar com utilitzaríem les noves  eines de gestió de l’escola i quins voldrem que siguin els reptes de futur per a l’Escola. Una feina que continuarà durant tot el curs, amb cada trobada i amb cada debat.

Espero que conjuntament puguem disfrutar, fent créixer l’Escola Lliure El Sol!

Núria Bolet
Presidenta de l'Escola Lliure El Sol