(Aquest article forma part d'una sèrie en la que el professorat de l'Escola dona a conèixer alguns dels debats que es produeixen als cursos de formació de l'Escola)
Novament l’Escola ha acabat, hem, començat l’any amb forces, donant diversos cursos de monitores i monitors a
diferents poblacions catalanes, a més d’un de directores i directors a
Barcelona. Com a formador he tingut l’oportunitat de fer classe d’ideari o
participació en alguns d’ells, així que intentaré en aquestes línies posar de
relleu alguns dels debats més interessants o curiosos que s’hi han donat.
Com bé saben alumnes i els i les formadores, les sessions duren
quatres hores, així que hi ha temps per a debatre tot i més. Hi ha temes que
podríem etiquetar-los com a mítics, ja que fa anys que apareixen en les
sessions d’ideari, però no per això deixen de tenir importància i vigència. Ens
referim als debats entorn a la laïcitat, a tall d’exemple: quina actitud
adoptem davant d’una noia amb vel? I un nen que duu una samarreta amb una
esvàstica? D’aquí podem saltar a debatre sobre la diversitat en els menús
escolars (respectem per igual una opció religiosa, com és la de no menjar porc,
que una més ideològica com el vegetarianisme o veganisme?) o sobre la diverses
opcions davant l’ús lliure del propi cos (podem fer nudisme davant dels
infants?).
De la laïcitat saltem a la idea de progrés, concepte posat en dubte,
des de ja fa un temps per alguns alumnes, en la seva vessant més materialista
des de posicions decreixentistes. També és moment d’entrar a observar com ens
afecta l’actual redistribució de la riquesa i els canvis en l’estratificació
social a l’educació en el lleure; les dades que apareixen dia a dia no són gens
optimistes, cal repensar i innovar com fer esplai o cau amb pocs recursos i que
l’accés sigui per a tothom sense que l’economia familiar sigui un impediment.
El tercer tema a debat en
les sessions d’ideari és el de país. Segurament no cal dir que hi ha hores i
hores de xerrera per endavant: la relació Espanya-Catalunya, la consulta,
diferències entre catalanoparlants i castellanoparlants, com integrar la
immigració a l’esplai en català?... A les sessions es produeixen debats
interessants i molt intensos, sovint massa intensos, al ser un tema candent en
la societat catalana. Una de les novetats que he introduït en els cursos
d’aquest hivern és la de realitzar la consulta sobre la independència entre l’alumnat,
-no m’he pogut resistir... -. Cinc consultes, vint-i-cinc alumnes cadascuna,
amb vot secret (exceptuant una a mà alçada), realitzant-se tres a Barcelona,
una a Palafolls i l’altra a Terrassa. El resultat? El sí/sí guanya amb més d’un
seixanta per cent a totes cinc, a Barcelona arriba a superar el vuitanta per
cent. Així que si fos per l’alumnat de l’escola, Catalunya ja seria
independent. Quelcom em porta a pensar si realment són resultats que podem
extrapolar a la societat (entre els i les consultades hi hagut un bon
percentatge de castellanoparlants i diversitat en la classe social) o es que el
perfil del monitor/a està a favor de la independència. Fins al novembre no
tindrem la resposta...
Centrant-nos ara en les
sessions de participació, els debats han girat sobretot al voltant de com posar
en marxa processos on els infants i adolescents siguin els protagonistes en la
decisió, responsabilitat i acció de les activitats. Ja fa anys que l’educació
en el lleure és capdavantera en la participació dels infants, diria que és el
tret distintiu del model educatiu enfront a les postures més convencionals de
la majoria d’escoles i instituts. Dins de la varietat de models de participació,
l’alumnat s’ha mostrat molt interessat en l’assemblearisme (molts esplais i
caus demanen formacions a mida al respecte), tant amb infants com en el sí de
l’equip de monitors/es, com a mètode per a la presa de decisions el més
horitzontals i consensuades possibles. Tot un repte pedagògic si tenim en
compte que sovint les assemblees tendeixen al cansament i posterior avorriment. és, per tant, un mètode on la creativitat i la
imaginació en la seva posada en marxa esdevenen claus.
Aquests han estat els
principals temes de debat que han anat sorgint als cursos on he tingut
l’oportunitat de participar. És important que a la formació dels i les
monitores i directores de lleure es segueixi apostant pel debat d’idees i la
seva vinculació amb la realitat, és part del nostre reconeixement no oblidar
que som part de l’entramat educatiu de la societat i com educadors i educadores
cal ser crítics i vinculats amb el dia a dia social.
Guille Llorente
Professor del Departament d'Ideari
