Desprotecció i drets dels infants

(Aquest article forma part d'una sèrie en la que el professorat de l'Escola dona a conèixer alguns dels debats que es produeixen als cursos de formació de l'Escola)

Quan diem que estem compromesos amb els drets dels infants, som conscients de la desprotecció que pateixen alguns infants a casa nostra?

La realitat és molt crua, les dades són alarmants, però la societat encara no en vol ser conscient del tot, fa massa mal saber-se part d’aquesta realitat. En un dels cursos de monitors d’aquesta tardor vam veure un petit fragment del documental “Infància en risc” que va emetre TV3 fa uns tres anys. Quan paro el vídeo i encenc els llums puc sentir la incomoditat que genera aquest tema. Em pregunto quants dels nois i noies que hi ha la sala hauran patit algun tipus d’abús en la seva pell o en algú proper. Segons algunes estadístiques 1 de cada 4 infants pateix algun tipus d’abús sexual al llarg de la seva infància... Suposo que com a  educadora social que he treballat amb aquesta realitat és un tema pel que sóc especialment sensible i que crec que ens l’hem de sentir nostre, tota la societat, però especialment aquells que estem a prop de la infància. No només és una idea romàntica, si no que també és que ens diu l’article 100 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.

Com diu una de les persones que surt en el vídeo, els infants no són dels seus pares, són de tota la societat i entre tots podem fer moltes coses per protegir-los i per ajudar-los a autoprotegir-se. Com va sortir en el debat que vam fer després de veure el vídeo, una de les millors coses que podem fer nosaltres en el nostre dia a dia és ajudar-los a ser autònoms i forts a nivell emocional, que sàpiguen que poden dir “no” quan una cosa no els agrada, que tenen dret a escollir en aquelles coses que els afecten, que puguin sentir prou confiança en nosaltres per demanar-nos ajuda quan la necessitin. De ben segur que ja ho fem, només cal ser ben conscient que la realitat d’alguns infants de vegades és molt dura i sovint la viuen sols i en silenci. Cal estar alerta. I si veiem alguna cosa que ens preocupa i no sabem què fer, cal que busquem ajuda en d’altres agents educatius o els professionals que es dediquen a la protecció dels infants. 

Sandra Villa
Professora del departament de Pedagogia

Els límits són la clau de l’educació però, tots pensem en el mateix quan parlem de límits?

(Aquest breu article és el primer d'una sèrie en la que el professorat de l'Escola dona a conèixer alguns dels debats que es produeixen als cursos de formació)

En un curs de monitors d’aquesta tardor vam fer una pluja d’idees sobre el que ens suggeria la paraula “límits” i ens van caure del cel: normes, respecte, llibertat, autonomia, regles, càstigs, el que es pot i el que no es pot fer, marc de referencia, obligacions, assemblees…

Certament, els límits ens parlen de tot això. Dependrà de les paraules on posem l’accent, de com entenguem l’educació, el desenvolupament humà i el paper de l’educador/a, que ens relacionarem amb els infants d’una manera o d’una altra. Evidentment això tindrà unes conseqüències directes en ells. O bé estarem afavorint la seva autonomia, seguretat i benestar o bé els estarem ensenyant a ser obedients, dependents i insegurs.

El límit ha de ser quelcom que doni seguretat i llibertat a l’hora. Són com les línies laterals d’una autopista de molts carrils. Més enllà de la línia no pots passar, perquè és perillós per a tu i pels demés. En això em de ser estrictes com a adults, que tenim la responsabilitat de crear un entorn segur. Però et pots moure entre els carrils, seguint unes normes de convivència per a que tots ens puguem moure amb seguretat i llibertat, pots fer-ho dins d’uns marges de velocitat, pots escollir amb quin vehicle vols anar i si vols posar música o no... I si a més, per a posar aquestes normes ens posem d’acord entre tots i les anem comentant i millorant dia a dia, l’exercici de posar límits passarà a ser una pràctica plena de possibilitats educatives.

Val la pena doncs, aturar-se a pensar com ens sentim i posicionem respecte aquesta paraula i ser conscients del que fem quan la posem en pràctica.

Sandra Villa
Professora del departament de Pedagogia

Quins infants deixarem al nostre món?

El pedagog Philippe Meirieu va participar de la Jornada Marta Mata, organitzada per la Fundació Àngels Garriga el 2009, any de celebració del 20è aniversari de la convenció dels drets dels infants.

Ho va fer en un vídeo, que avui adjuntem en aquest article, en que reivindica el paper que haurien de poder jugar els infants, dins la societat en que vivim.

Adjuntem l'enllaç de la intervenció en pdf, aquí. I el vídeo, a sota.

Bon cap de setmana!