Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació popular. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació popular. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de febrer del 2014

L'associacionisme educatiu i el món exterior


En aquests cursos d'hivern hem discutit i debatut al voltant del fet que el nostre projecte –sigui un esplai, un cau o una empresa– no està sol i aïllat del món. I això, que d'entrada és obvi, és una primer pas per preguntar-nos amb quines persones, entitats i institucions compartim quotidianament un determinat camp de joc. Identificar la xarxa que ens envolta, amb la seva estructura concreta i amb els seus lideratges i rols específics, ens permetrà també conèixer millor quin paper juguem en el nostre entorn proper –poble, barri o ciutat– i quines oportunitats i amenaces potencials ens afecten o podrien afectar el nostre projecte.

Així doncs, més enllà de parar atenció als procediments i canals interns també cal afegir la dimensió externa per enfortir i contextualitzar la nostra feina diària: la dimensió comunitària, comprometent pedagògicament i política la nostra entitat amb les seves arrels territorials; la dimensió organitzativa, estenent vincles amb altres projectes semblants al nostre per augmentar la capacitat de transformació social (agency) i millorar l'eficiència en la gestió dels recursos humans i materials; i també l'àmbit internacional, aprenent a viure la diversitat des de una òptica internacionalista, superant els prejudicis propis de l'etnocentrisme i la ignorància.

No hi ha dubte, i així ho hem comprovat, que la comunicació és un element essencial per poder traslladar amb eficàcia els valors i objectius del nostre projecte cap a l'exterior de l'entitat. Per aquest motius, és imprescindible dotar-nos de certs instruments essencials, com un bon pla de comunicació, que ens ajudi a sistematitzar què, com, quan i a qui comuniquem el nostre missatge. Tot plegat també pot retroalimentar-se amb la xarxa associativa que ens envolta i de la qual formem part. Ja siguin espais de coordinació territorial –consells de joves, plataformes d'entitats de barri, comissions de festes, etcètera– o les federacions educatives, que són les estructures pròpies de l'associacionisme educatiu, el recurs de pertànyer a un projecte més ampli de ben segur contribuirà a millorar el nostre impacte extern i la nostra capacitat de comunicar-nos cap enfora.

Són temps difícils per a les persones, les famílies i també les entitats. La precarietat que fa estralls en els camps de l'ocupació i de l'habitatge afecta tots els àmbits, incloent el món associatiu. Però ens resistim a cedir davant del pessimisme o a rendir-nos en un ostracisme apàtic. Partim del fet que som persones que ens involucrem en projectes col·lectius de forma voluntària, des de la ferma convicció que la unitat, la cooperació i la solidaritat són els valors que ens han de permetre superar les adversitats i els reptes de futur que afrontem com a societat. La solució, un cop més, rau en l'interès i el bé comú.

Albert Claret
Departament d'ideari

divendres, 8 de novembre del 2013

Seguim avançant cap al Moviment d'Educació Popular


Aprofitem la lectura ahir a l'acte públic del Moviment Laic i Progressista, de la línia estratègica que segueix el Moviment d'Educació Popular, per a fer-nos ressò de la vessant més pedagògica del text, que podeu trobat íntegrament, aquí:

Cap al moviment d'educació popular!

(...)

Les arrels històriques que compartim ja van ser explorades i exposades en la declaració 
conjunta que vam signar el més de març: la Il·lustració, les escoles racionalistes, l'Escola 
Nova, Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat, l'etapa republicana, la renovació pedagògica, la 
Marta Mata... És el trajecte històric cap a una educació que realitzi el dret de cadascú al 
màxim desenvolupament de la seva persona, una educació que eixampli els marges de 
llibertat individual i col·lectiva. És la lluita per una educació integral, vivencial; perquè 
l'educació popular és una escola de vida. Per a tota la vida, per a tothom sense exclusió. 
És a dir, universal. 

Totes aquestes arrels apunten en una direcció. La de l'autonomia moral, la de la llibertat 
de pensament, la de l'emancipació. La que serveix a la construcció d'una ètica civil 
republicana. La que fonamenta una vida bona. 

Falta concretar molts detalls, però ja tenim algunes nocions bàsiques per seguir avançant. 
Hi ha acord que el Moviment d'Educació Popular ha de funcionar de manera democràtica i 
participativa. Que ha de disposar d'una organització lleugera, senzilla, entenedora i 
flexible.


(...)

Cal més debat pedagògic, no cal pensar tant en la organització, aquesta 
vindrà donada per la realitat del MEP. Voler anticipar una forma d'organització quan 
encara estem a les beceroles és negar capacitat de creixement a la nova realitat. 

Així doncs, podem considerar que hi ha diversos consensos:

  • El Moviment d'Educació Popular ha de tenir un model de funcionament senzill i horitzontal, amb múltiples nodes de funcionament autònoms 
  • Ha de ser un moviment plural, obert a tothom 
  • Un moviment transformador i educador de les persones que en formen part 
  • Un moviment que fomenti l'associació i la cooperació 
  • Un moviment d'activistes i educadors 
  • Un moviment que sumi les qualitats de les entitats fundadores


El nou projecte del Moviment d'Educació Popular ha de tenir un ideari com a element 
comú a totes les entitats. I ha de ser un ideari ampli, que sumi majories, basat en uns 
valors universals i obert a aportacions plurals que l'enriqueixin. 

No volem un ideari abstracte que canonifiqui uns valors elevats i misteriosos, 
desenganxats de la pràctica quotidiana. La millor tradició de les entitats fundadores és la 
materialització de dos principis metodològics. 
  • El lliurepensament 
  • L'aprendre fent 
Així doncs, el que definirà aquest nou Moviment serà, sobretot, la seva acció educativa. 
De cara endins i de cara enfora, serà un moviment educatiu. Aquesta serà la seva força i 
aquesta serà la seva coherència. Per construir una educació integral i universal, la 
pedagogia haurà de ser interpretada en un sentit ampli. El veritable debat intern del 
Moviment d'Educació Popular ha de ser el pedagògic.

Perquè política és pedagogia i pedagogia és política.