dimarts, 14 d’octubre del 2014
Ens n'anem al Diari de l'Educació
Benvolgut/da,
La vida del Blog en aquest format, ha estat curta. Gràcies a l'acord de col·laboració entre l'MLP i el Diari de l'Educació, passa a haver-hi el blog Educació Popular, vinculat al diari. Així doncs, podràs seguir el nostre debat educatiu, allà.
L'adreça és: http://diarieducacio.cat/blogs/educaciopopular/
dimarts, 25 de febrer del 2014
L'associacionisme educatiu i el món exterior
En
aquests cursos d'hivern hem discutit i debatut al voltant del fet que el nostre
projecte –sigui un esplai, un cau o una empresa– no està sol i aïllat del món.
I això, que d'entrada és obvi, és una primer pas per preguntar-nos amb quines
persones, entitats i institucions compartim quotidianament un determinat camp
de joc. Identificar la xarxa que ens envolta, amb la seva
estructura concreta i amb els seus lideratges i rols específics, ens permetrà també
conèixer millor quin paper juguem en el nostre entorn proper –poble, barri o
ciutat– i quines oportunitats i amenaces potencials ens afecten o podrien
afectar el nostre projecte.
Així
doncs, més enllà de parar atenció als procediments i canals interns també cal
afegir la dimensió externa per enfortir i contextualitzar la nostra feina
diària: la dimensió comunitària, comprometent pedagògicament i
política la nostra entitat amb les seves arrels territorials; la
dimensió organitzativa, estenent vincles amb altres projectes semblants al
nostre per augmentar la capacitat de transformació social (agency)
i millorar l'eficiència en la gestió dels recursos humans i materials; i
també l'àmbit internacional, aprenent a viure la diversitat des de
una òptica internacionalista, superant els prejudicis propis de l'etnocentrisme
i la ignorància.
No
hi ha dubte, i així ho hem comprovat, que la comunicació és un element
essencial per poder traslladar amb eficàcia els valors i objectius del nostre
projecte cap a l'exterior de l'entitat. Per aquest motius, és imprescindible
dotar-nos de certs instruments essencials, com un bon pla de comunicació, que
ens ajudi a sistematitzar què, com, quan i a qui comuniquem el nostre missatge.
Tot plegat també pot retroalimentar-se amb la xarxa associativa que ens envolta
i de la qual formem part. Ja siguin espais de coordinació territorial –consells
de joves, plataformes d'entitats de barri, comissions de festes, etcètera–
o les federacions educatives, que són les estructures pròpies de
l'associacionisme educatiu, el recurs de pertànyer a un projecte més ampli de
ben segur contribuirà a millorar el nostre impacte extern i la nostra capacitat
de comunicar-nos cap enfora.
Són
temps difícils per a les persones, les famílies i també les entitats. La
precarietat que fa estralls en els camps de l'ocupació i de l'habitatge afecta
tots els àmbits, incloent el món associatiu. Però ens resistim a cedir davant
del pessimisme o a rendir-nos en un ostracisme apàtic. Partim del fet que som
persones que ens involucrem en projectes col·lectius de forma voluntària, des
de la ferma convicció que la unitat, la cooperació i la
solidaritat són els valors que ens han de permetre superar les
adversitats i els reptes de futur que afrontem com a societat. La solució, un
cop més, rau en l'interès i el bé comú.
Albert Claret
Departament d'ideari
Etiquetes de comentaris:
Associacionisme,
Educació popular,
Relacions exteriors
divendres, 14 de febrer del 2014
Desprotecció i drets dels infants
(Aquest article forma part d'una sèrie en la que el professorat de l'Escola dona a conèixer alguns dels debats que es produeixen als cursos de formació de l'Escola)
Quan diem que estem compromesos amb els drets dels infants, som conscients de la desprotecció que pateixen alguns infants a casa nostra?
La realitat és molt crua, les dades són alarmants, però la societat encara no en vol ser conscient del tot, fa massa mal saber-se part d’aquesta realitat. En un dels cursos de monitors d’aquesta tardor vam veure un petit fragment del documental “Infància en risc” que va emetre TV3 fa uns tres anys. Quan paro el vídeo i encenc els llums puc sentir la incomoditat que genera aquest tema. Em pregunto quants dels nois i noies que hi ha la sala hauran patit algun tipus d’abús en la seva pell o en algú proper. Segons algunes estadístiques 1 de cada 4 infants pateix algun tipus d’abús sexual al llarg de la seva infància... Suposo que com a educadora social que he treballat amb aquesta realitat és un tema pel que sóc especialment sensible i que crec que ens l’hem de sentir nostre, tota la societat, però especialment aquells que estem a prop de la infància. No només és una idea romàntica, si no que també és que ens diu l’article 100 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.
Com diu una de les persones que surt en el vídeo,
els infants no són dels seus pares, són de tota la societat i entre tots podem
fer moltes coses per protegir-los i per ajudar-los a autoprotegir-se. Com va
sortir en el debat que vam fer després de veure el vídeo, una de les millors coses
que podem fer nosaltres en el nostre dia a dia és ajudar-los a ser autònoms i
forts a nivell emocional, que sàpiguen que poden dir “no” quan una cosa no els
agrada, que tenen dret a escollir en aquelles coses que els afecten, que puguin
sentir prou confiança en nosaltres per demanar-nos ajuda quan la necessitin. De
ben segur que ja ho fem, només cal ser ben conscient que la realitat d’alguns
infants de vegades és molt dura i sovint la viuen sols i en silenci. Cal estar
alerta. I si veiem alguna cosa que ens preocupa i no sabem què fer, cal que
busquem ajuda en d’altres agents educatius o els professionals que es dediquen
a la protecció dels infants.
Sandra Villa
Professora del departament de Pedagogia
Sandra Villa
Professora del departament de Pedagogia
Etiquetes de comentaris:
Adolescència,
Drets dels infants,
Educació,
Infància
dimarts, 21 de gener del 2014
De què parlem als cursos d’hivern?
(Aquest article forma part d'una sèrie en la que el professorat de l'Escola dona a conèixer alguns dels debats que es produeixen als cursos de formació de l'Escola)
Novament l’Escola ha acabat, hem, començat l’any amb forces, donant diversos cursos de monitores i monitors a
diferents poblacions catalanes, a més d’un de directores i directors a
Barcelona. Com a formador he tingut l’oportunitat de fer classe d’ideari o
participació en alguns d’ells, així que intentaré en aquestes línies posar de
relleu alguns dels debats més interessants o curiosos que s’hi han donat.
Com bé saben alumnes i els i les formadores, les sessions duren
quatres hores, així que hi ha temps per a debatre tot i més. Hi ha temes que
podríem etiquetar-los com a mítics, ja que fa anys que apareixen en les
sessions d’ideari, però no per això deixen de tenir importància i vigència. Ens
referim als debats entorn a la laïcitat, a tall d’exemple: quina actitud
adoptem davant d’una noia amb vel? I un nen que duu una samarreta amb una
esvàstica? D’aquí podem saltar a debatre sobre la diversitat en els menús
escolars (respectem per igual una opció religiosa, com és la de no menjar porc,
que una més ideològica com el vegetarianisme o veganisme?) o sobre la diverses
opcions davant l’ús lliure del propi cos (podem fer nudisme davant dels
infants?).
De la laïcitat saltem a la idea de progrés, concepte posat en dubte,
des de ja fa un temps per alguns alumnes, en la seva vessant més materialista
des de posicions decreixentistes. També és moment d’entrar a observar com ens
afecta l’actual redistribució de la riquesa i els canvis en l’estratificació
social a l’educació en el lleure; les dades que apareixen dia a dia no són gens
optimistes, cal repensar i innovar com fer esplai o cau amb pocs recursos i que
l’accés sigui per a tothom sense que l’economia familiar sigui un impediment.
El tercer tema a debat en
les sessions d’ideari és el de país. Segurament no cal dir que hi ha hores i
hores de xerrera per endavant: la relació Espanya-Catalunya, la consulta,
diferències entre catalanoparlants i castellanoparlants, com integrar la
immigració a l’esplai en català?... A les sessions es produeixen debats
interessants i molt intensos, sovint massa intensos, al ser un tema candent en
la societat catalana. Una de les novetats que he introduït en els cursos
d’aquest hivern és la de realitzar la consulta sobre la independència entre l’alumnat,
-no m’he pogut resistir... -. Cinc consultes, vint-i-cinc alumnes cadascuna,
amb vot secret (exceptuant una a mà alçada), realitzant-se tres a Barcelona,
una a Palafolls i l’altra a Terrassa. El resultat? El sí/sí guanya amb més d’un
seixanta per cent a totes cinc, a Barcelona arriba a superar el vuitanta per
cent. Així que si fos per l’alumnat de l’escola, Catalunya ja seria
independent. Quelcom em porta a pensar si realment són resultats que podem
extrapolar a la societat (entre els i les consultades hi hagut un bon
percentatge de castellanoparlants i diversitat en la classe social) o es que el
perfil del monitor/a està a favor de la independència. Fins al novembre no
tindrem la resposta...
Centrant-nos ara en les
sessions de participació, els debats han girat sobretot al voltant de com posar
en marxa processos on els infants i adolescents siguin els protagonistes en la
decisió, responsabilitat i acció de les activitats. Ja fa anys que l’educació
en el lleure és capdavantera en la participació dels infants, diria que és el
tret distintiu del model educatiu enfront a les postures més convencionals de
la majoria d’escoles i instituts. Dins de la varietat de models de participació,
l’alumnat s’ha mostrat molt interessat en l’assemblearisme (molts esplais i
caus demanen formacions a mida al respecte), tant amb infants com en el sí de
l’equip de monitors/es, com a mètode per a la presa de decisions el més
horitzontals i consensuades possibles. Tot un repte pedagògic si tenim en
compte que sovint les assemblees tendeixen al cansament i posterior avorriment. és, per tant, un mètode on la creativitat i la
imaginació en la seva posada en marxa esdevenen claus.
Aquests han estat els
principals temes de debat que han anat sorgint als cursos on he tingut
l’oportunitat de participar. És important que a la formació dels i les
monitores i directores de lleure es segueixi apostant pel debat d’idees i la
seva vinculació amb la realitat, és part del nostre reconeixement no oblidar
que som part de l’entramat educatiu de la societat i com educadors i educadores
cal ser crítics i vinculats amb el dia a dia social.
Guille Llorente
Professor del Departament d'Ideari
Etiquetes de comentaris:
Associacionisme,
Educació,
Idees,
Participació
divendres, 10 de gener del 2014
Els límits són la clau de l’educació però, tots pensem en el mateix quan parlem de límits?
(Aquest breu article és el primer d'una sèrie en la que el professorat de l'Escola dona a conèixer alguns dels debats que es produeixen als cursos de formació)
En un curs de monitors d’aquesta tardor vam fer
una pluja d’idees sobre el que ens suggeria la paraula “límits” i ens van caure
del cel: normes, respecte, llibertat, autonomia, regles, càstigs, el que es pot
i el que no es pot fer, marc de referencia, obligacions, assemblees…
Certament, els límits ens parlen de tot això.
Dependrà de les paraules on posem l’accent, de com entenguem l’educació, el
desenvolupament humà i el paper de l’educador/a, que ens relacionarem amb els
infants d’una manera o d’una altra. Evidentment això tindrà unes conseqüències
directes en ells. O bé estarem afavorint la seva autonomia, seguretat i
benestar o bé els estarem ensenyant a ser obedients, dependents i insegurs.
El límit ha de ser quelcom que doni seguretat i
llibertat a l’hora. Són com les línies laterals d’una autopista de molts
carrils. Més enllà de la línia no pots passar, perquè és perillós per a tu i pels
demés. En això em de ser estrictes com a adults, que tenim la responsabilitat de
crear un entorn segur. Però et pots moure entre els carrils, seguint unes
normes de convivència per a que tots ens puguem moure amb seguretat i
llibertat, pots fer-ho dins d’uns marges de velocitat, pots escollir amb quin
vehicle vols anar i si vols posar música o no... I si a més, per a posar
aquestes normes ens posem d’acord entre tots i les anem comentant i millorant
dia a dia, l’exercici de posar límits passarà a ser una pràctica plena de
possibilitats educatives.
Val la pena doncs, aturar-se a pensar com ens
sentim i posicionem respecte aquesta paraula i ser conscients del que fem quan
la posem en pràctica.
Sandra Villa
Professora del departament de Pedagogia
Professora del departament de Pedagogia
Etiquetes de comentaris:
Adolescència,
Educació,
Infància,
Límits
divendres, 8 de novembre del 2013
Seguim avançant cap al Moviment d'Educació Popular
Aprofitem la lectura ahir a l'acte públic del Moviment Laic i Progressista, de la línia estratègica que segueix el Moviment d'Educació Popular, per a fer-nos ressò de la vessant més pedagògica del text, que podeu trobat íntegrament, aquí:
Cap al moviment d'educació popular!
(...)
Les arrels històriques que compartim ja van ser explorades i exposades en la declaració
conjunta que vam signar el més de març: la Il·lustració, les escoles racionalistes, l'Escola
Nova, Ferrer i Guàrdia, Rosa Sensat, l'etapa republicana, la renovació pedagògica, la
Marta Mata... És el trajecte històric cap a una educació que realitzi el dret de cadascú al
màxim desenvolupament de la seva persona, una educació que eixampli els marges de
llibertat individual i col·lectiva. És la lluita per una educació integral, vivencial; perquè
l'educació popular és una escola de vida. Per a tota la vida, per a tothom sense exclusió.
És a dir, universal.
Totes aquestes arrels apunten en una direcció. La de l'autonomia moral, la de la llibertat
de pensament, la de l'emancipació. La que serveix a la construcció d'una ètica civil
republicana. La que fonamenta una vida bona.
Falta concretar molts detalls, però ja tenim algunes nocions bàsiques per seguir avançant.
Hi ha acord que el Moviment d'Educació Popular ha de funcionar de manera democràtica i
participativa. Que ha de disposar d'una organització lleugera, senzilla, entenedora i
flexible.
(...)
Cal més debat pedagògic, no cal pensar tant en la organització, aquesta
vindrà donada per la realitat del MEP. Voler anticipar una forma d'organització quan
encara estem a les beceroles és negar capacitat de creixement a la nova realitat.
Així doncs, podem considerar que hi ha diversos consensos:
- El Moviment d'Educació Popular ha de tenir un model de funcionament senzill i horitzontal, amb múltiples nodes de funcionament autònoms
- Ha de ser un moviment plural, obert a tothom
- Un moviment transformador i educador de les persones que en formen part
- Un moviment que fomenti l'associació i la cooperació
- Un moviment d'activistes i educadors
- Un moviment que sumi les qualitats de les entitats fundadores
El nou projecte del Moviment d'Educació Popular ha de tenir un ideari com a element
comú a totes les entitats. I ha de ser un ideari ampli, que sumi majories, basat en uns
valors universals i obert a aportacions plurals que l'enriqueixin.
No volem un ideari abstracte que canonifiqui uns valors elevats i misteriosos,
desenganxats de la pràctica quotidiana. La millor tradició de les entitats fundadores és la
materialització de dos principis metodològics.
- El lliurepensament
- L'aprendre fent
Així doncs, el que definirà aquest nou Moviment serà, sobretot, la seva acció educativa.
De cara endins i de cara enfora, serà un moviment educatiu. Aquesta serà la seva força i
aquesta serà la seva coherència. Per construir una educació integral i universal, la
pedagogia haurà de ser interpretada en un sentit ampli. El veritable debat intern del
Moviment d'Educació Popular ha de ser el pedagògic.
Perquè política és pedagogia i pedagogia és política.
Etiquetes de comentaris:
Associacionisme,
Educació popular,
MLP,
Rosa Sensat
dijous, 31 d’octubre del 2013
21ª trobada del claustre de l'Escola
El proppassat
dissabte 19 d’octubre el Claustre de l’Escola Lliure El Sol ens vam reunir, per a celebrar la nostra 21ª reunió anual.
El Claustre va valorar
la feina realitzada per l’escola en aquests darrers anys, amb molts canvis dissenyats
o ja en marxa. Ara és el moment que tots aquests canvis arribin a nosaltres, el
professorat del claustre, perquè els puguem anar treballant i fent-los nostres,
adaptant-los i incorporant-los a la formació. Planifiquem la feina del claustre,
establint dinàmiques de treball per tal que tothom s’hi pugui sentir partícip ja
sigui amb espais presencials o virtuals, que permetin garantir la coordinació i
compartir la feina.
Som un claustre
dinàmic, plural, divers en formació i experiència associativa o formativa. Un
claustre que en el darrer any ha comptat amb més d’una vintena d’incorporacions,
a qui aprofitant l’avinentesa vam donar una especial benvinguda.
La implantació de
la nova normativa de formació del lleure ens ha de permetre enfocar els debats
de fins on volem arribar. Tenim marcats els mínims, però els màxims i el com ho
fem els decidim nosaltres. Us animo doncs a que participeu, perquè ens fem
nostres els continguts a partir de la feina de cada Departament.
Ara fa un any que fèiem
el trasllat de l’Escola a l’avinguda de les Drassanes, un espai singular on
disposem de les millors aules per a la formació. Una oportunitat per a formalitzar
i establir un projecte compartit amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat, amb projectes
de formació als diferents agents de l’educació: infants, joves, educadors i
mestres. Entenent la idea de “l’infant com a protagonista”, els agents hem d’estar
el màxim de coordinats, per tal de facilitar que l’infant trobi la seva
felicitat.
EL Claustre va
comptar també amb la conferència “Riure, ser feliç, etcètera” amb Mariano Royo, Professor
de Filosofia i assessor de centres educatius. Una conferència en clau d’humor
que ens va fer riure i veure fins a quin punt és important desenvolupar el sentit
de l’humor en la nostra vida quotidiana. La qualitat de l’humor i el nivell de
consciència són vitals.
Perquè riure és una
emoció humana produïda per una recepció conscient d’una situació inesperada. Riure
reforça el nostre nivell d’autoestima, consciència emocional i de conducta, el sentit
positiu de la vida, les bones emocions i bon sentit de l’humor. Tots ells elements
indispensables per plantejar-se un estat de llibertat emocional. Us deixo amb
una frase de Nietzsche: “La potencia
intel·lectual d’un home es mesura per la dosi d’humor que és capaç d’utilitzar”
Per a finalitzar la
trobada, vam esmorzar i vam fer els grups de treball pels diferents
Departaments, on ens vam plantejar com utilitzaríem les noves eines de gestió de l’escola i quins voldrem
que siguin els reptes de futur per a l’Escola. Una feina que continuarà durant
tot el curs, amb cada trobada i amb cada debat.
Espero que conjuntament
puguem disfrutar, fent créixer l’Escola Lliure El Sol!
Núria Bolet
Presidenta de l'Escola Lliure El Sol
Núria Bolet
Presidenta de l'Escola Lliure El Sol
Etiquetes de comentaris:
Associacionisme,
Claustre,
Rosa Sensat
dimarts, 17 de setembre del 2013
Què ha estat per a tu el curs Marta Mata?
Un tastet del que han estat els 5 cursos Marta Mata d'aquest estiu. Gràcies a tot l'alumnat, professorat i tutories!
Etiquetes de comentaris:
Educació,
Marta Mata,
Pla de formació
divendres, 26 de juliol del 2013
Quins infants deixarem al nostre món?
El pedagog Philippe Meirieu va participar de la Jornada Marta Mata, organitzada per la Fundació Àngels Garriga el 2009, any de celebració del 20è aniversari de la convenció dels drets dels infants.
Ho va fer en un vídeo, que avui adjuntem en aquest article, en que reivindica el paper que haurien de poder jugar els infants, dins la societat en que vivim.
Adjuntem l'enllaç de la intervenció en pdf, aquí. I el vídeo, a sota.
Bon cap de setmana!
Ho va fer en un vídeo, que avui adjuntem en aquest article, en que reivindica el paper que haurien de poder jugar els infants, dins la societat en que vivim.
Adjuntem l'enllaç de la intervenció en pdf, aquí. I el vídeo, a sota.
Bon cap de setmana!
Etiquetes de comentaris:
Educació,
Fundació Àngels Garriga,
Infància
divendres, 12 de juliol del 2013
L’educació ambiental en el món del lleure
Hi ha un àmbit en el qual treballar l’educació ambiental parteix amb un molt bon avantatge: el món del lleure. Sigui l’entorn que sigui on estiguem situats, a través de l’esplai, cau… tenim un marc perfecte per sensibilitzar als infants i joves. Partim d’activitats ben experiencials i que si a més portem a terme en un entorn natural (no imprescindible però sí molt més agradable!) pot prendre encara més rellevància.
Veient fotos antigues de les colònies amb el meu esplai, observant com els esplais d’Esplais Catalans ja estan en plenes activitats d’estiu, participant a la comissió Reduint Petjada d’Esplac i sobretot preparant-me i portant a terme les sessions d’educació ambiental i excursionisme i el monogràfic d’Educació Ambiental a l’Escola Lliure el Sol és quan més m’adono que estem en el camí encertat per apropar la natura i el respecte i estima a aquesta als nostres infants i joves.
I dic que és el camí encertat perquè els monitors i monitores que hi són al front en tenen ganes i s’ho creuen!
Amb les sessions que porto a terme busco això: sensibilitzar i “provocar” l’estima pel medi ambient per tal que aquests monitors i monitores en siguin encara més conscients i siguin ells també multiplicadors. Anant, però, més enllà del reciclatge (és un recurs, però no l’únic) i aportant i creant junts activitats d’educació ambiental.
Espero estar aconseguint-ho, els darrers alumnes dels cursos d’aquests dies passats així m’ho han demostrat! Aquest article va per vosaltres :)
Meritxell Vidal
Professora del departament de Pedagogia
i membre del Grup de treball Anselm Clavé
Etiquetes de comentaris:
Educació ambiental,
Natura
divendres, 5 de juliol del 2013
Escola d'estiu de Rosa Sensat "L'equitat per garantir la igualtat"
El tema general de l'escola d'estiu de Rosa Sensat, ha girat al voltant de l'equitat i la igualtat. Hem assistit a diverses de les conferències que en formaven part, debats que són necessaris per al món de l'educació, també de l'educació popular.
Una ha estat la conferència d'Adela Cortina, el primer dia d'escola. Exposa com entén l'excel·lència de l'educació, entesa com a garantia que tothom té accés al coneixement en un marc d'igualtat d'oportunitats. Reflexió de la que també participa en la presentació la Irene Balaguer, presidenta de Rosa Sensat. En la seva presentació, recorda el paper fonamental de l'educació a l'hora de forjar el caràcter, essencial a l'hora de viure amb felicitat.
El so és fluix però val la pena veure el vídeo, que per raons que no entenc, no es pot incrustar en aquest blog. El trobareu en aquest enllaç.
D'altra banda, avui divendres ha parlat Joan Subirats a l'escola. La seva ha estat una reflexió sobre el comú i quin és el paper de l'educació en el marc de trencament social en que vivim.
En destacaria la reflexió sobre l'assistencialisme imperant i la seva influència en l'educació, en la que ha destacat la idea de l'assistencialisme com a eina de preservació de la jerarquia (qui té vs qui no té). Jo afegiria la idea que és necessari que les ONG se situïn en el reconeixement de l'assistència com un marc excepcional, dins l'exigència permanent d'un equilibri que n'eviti l'existència.
D'altra banda, ha fet una reflexió molt interessant al voltant de la responsabilització progressiva de la ciutadania en els afers comuns, que es va produïnt al paral·lelament al reforçament de la idea de bé comú, especialment en l'entorn d'internet i les xarxes socials. En aquest sentit, ha destacat el paper de l'educació com a espai de treball amb múltiples actors que hi incideixen (mestres, alumnes, famílies, associacionisme) i que volen decidir.
El vídeo de Joan Subirats serà visible els propers dies, al canal de Rosa Sensat, a vímeo.
Raimon Goberna
Secretari general de l'Escola Lliure El Sol
Etiquetes de comentaris:
Associacionisme,
Educació,
Rosa Sensat
dimarts, 2 de juliol del 2013
Anàlisi crítica de la nova normativa de formació de lleure
El proper dia 1 d’octubre serà plenament vigent la nova normativa de formació d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil. Una normativa que suposa un canvi substancial respecte al marc actual, que va ser definit l’any per la Generalitat de 1995 Catalunya. Pots conèixer la normativa antiga i nova, aquí.
La normativa de formació d’activitats d’educació en el lleure s’ha mantingut intacta des de pràcticament els seus inicis, havent assolit nivell d’aplicabilitat notable: s’han titulat més de 100.000 monitors d’activitats, s’han resolt els dubtes normatius en el marc de la comissió d’escoles d’educació en el lleure i en general, no hi ha hagut disfuncions importants.
Ha estat una normativa que tenia algunes virtuts com: un volum d’hores assumible i proporcionat (100 lectives monitors, 100+70 lectives directors), el desenvolupament de memòria i projecte en les formacions, la garantia de certa experiència o formació per a fer el curs de directors, o la flexibilitat d’una normativa no massa exhaustiva, que es resolia efectivament en la coordinació del sector amb la Direcció General de Joventut.
Entre els problemes que donava l’anterior normativa, podríem citar la manca d’homogeneïtat en la definició de la formació a nivell de l’estat i a nivell europeu. Aquesta manca es donava tant a nivell de continguts com de volum d’hores. També hi havia petites indefinicions que generaven interpretacions respecte als continguts bàsics i aprofundiment dels cursos de directors.
Així, la nova normativa neix amb el repte d’homogeneïtzar la formació a nivell estatal i suposadament, a nivell europeu. També es defineix la formació en el marc modular amb que treballa el Departament de Treball, que permet la comptabilització de la oferta formativa a través dels certificats de professionalitat. Així, qualsevol formació és homologable en el marc global de la formació professional i que en principi, és coherent.
Ara el govern de la Generalitat està definint els darrers serrells previs a la publicació de la nova normativa de formació, que serà compatible amb el marc dels certificats de professionalitat d’animació i coordinació d’activitats de lleure que va publicar el l’estat, el 2011. I aquesta nova normativa, complirà les expectatives creades? Millorarà la qualitat de la formació? Facilitarà la integració amb l’associacionisme? I en el mercat de treball? Doncs ara per ara, sembla que no serà exactament així.
En primer lloc, la formació serà modular, un “curs de monitor” tindrà tres mòduls lectius més un de pràctic i un “de director”, quatre (dos si s'ha fet el certificat de monitors) més un de pràctic. Un alumne podrà fer un mòdul en una escola i un altre mòdul en una altra, o podrà fer un mòdul i res més. Això desestructura la formació i impedeix fer una tutoria i acompanyament a l’alumne, en cas que no faci tots els mòduls d’un “curs” seguits. Aquest aspecte és clau, caldrà veure’n l’aplicació pràctica.
En aquest nivell es produeix una altra disfunció, que es produeix quan el Departament de Treball dona subvencions per a la formació ocupacional, destinades a garantir la inserció laboral de persones que estan excloses del mercat de treball. Aquestes subvencions no es donen per cursos, sinó per mòduls. En conseqüència, hi pot haver persones a qui es subvencionarà la realització d’un mòdul, però no tindrà un títol de monitors o directors. Per tant, no millorarà la seva ocupabilitat. Aquest marc és compatible amb el cofinançament de les administracions locals, per a subvencionar la totalitat de l’acció, però en entitats privades, no hi ha cap garantia.
D’altra banda, la homogeneïtat de la formació a nivell europeu no queda clara, les respostes fins ara són poc o gens clares. Per tant, no hem millorat gens, almenys per ara.
Respecte el nombre d’hores de la formació, val a dir que el pacte a nivell estatal ha donat lloc a disfuncions evidents. És clarament excessiu, en especial pel que fa la formació de directors. La de monitors ha quedat en 150 hores lectives, que és assumible, malgrat la percepció general és que no calia tant. La formació de directors consta de 290h lectives més 120h pràctiques, que és clarament excessiu quan per exemple un postgrau, pot ser de 300 hores lectives.
En el nivell de l’acreditació de la formació, el procés pot durar 5 anys en els cursos de directors. Sembla clar que no es treballa en la línia de garantir l’èxit dels alumnes d’aquesta formació, ja que en un període de gràcia de 5 anys serà habitual deixar-ho estar a mig del procés. A canvi, no hi haurà la formació en mòduls d’aprofundiment, que en l’actualitat també representaven un inconvenient per a moltes persones, a l’hora de finalitzar el procés formatiu de directors.
Pel que fa als costos, aquesta formació representarà un augment sensible de les tarifes. Aquest fet és una amenaça sobre els treballadors que vulguin formar-se i sobretot, sobre els activistes voluntaris de l’associacionisme educatiu. Caldrà veure’n l’impacte a nivell de garantia de qualitat de les activitats voluntàries que recordem, són l’orígen d’aquesta formació.
Hi ha dos aspectes més a tenir en compte. Un és el reconeixement de les titulacions antigues. En aquest sentit, l’aplicació prevista reconeixerà els títols (qualificació) però no els certificats. A efectes pràctics, vol dir els títols antics seran plenament vigents.
L’altre aspecte és la incorporació de nous actors en aquest sector. Ja fa anys que no estava tancat a les escoles de lleure vinculades als moviments educatius, com es diu sovint, perquè la Direcció General de Joventut havia obert el cercle progressivament, però ara s'hi incorporaran els grans operadors de la formació. No és valorable si això representa una millora o empitjorament de la qualitat, perquè tampoc hi ha indicadors de la realitat actual, però en cap cas sembla que hagi de millorar.
Raimon Goberna
Etiquetes de comentaris:
Associacionisme,
Educació
Adolescència i associacionisme
Col·loqui amb Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista. Cloenda del curs de l'Escola Lliure El Sol 2012-2013.
Ens preguntàvem quina pot ser l’aportació de l’associacionisme a l’hora de donar resposta a les necessitats dels adolescents, en el marc dels profunds canvis socials en que ens trobem immersos.
Jaume Funes ha començat analitzant els paradigmes des dels que abordem el concepte d’adolescència: de què es tracta? Com es defineix? i de l’associacionisme: quin rol té? Com encaixa en els canvis socials?
Ha proposat una anàlisi en quatre àrees: ocupar-se de les necessitats dels adolescents, abordar la identitat online dels joves, comprendre els joves a qui ens adrecem i de quin entorn formen part i finalment, saber que l’adolescència és una etapa per a les persones d’aclarir-se sobre quin és el seu espai i rol al món, d’apoderament d’aquest espai i de “liar-la”: assumir la responsabilitat del canvi.
Funes ha destacat la dificultat d’analitzar adequadament cadascun d’aquests aspectes, en especial a l’hora de comprendre les necessitats que tenen els adolescents: aclarir la seva situació, conèixer-se, aprendre la gestió dels riscos, desnevolupar autonomia i responsabilitat i aprendre a conviure. Tots aquests, aspectes en els que l’associacionisme pot esdevenir un espai de treball i creixement.
En relació a la identitat online de l’adolescència, Jaume Funes ha recalcat que és una realitat que no podem obviar i que l’associacionisme ha de tenir la seva pròpia identitat online, per a poder compartir estratègies amb els joves. Aquesta identitat no ha d’emular allò que els joves són o fan, sinó més aviat, ser un espai de d’enllaç i suport. Ha exposat nombrosos casos en que psicòlegs, educadors o terapeutes utilitzen canals de les xarxes socials per a establir contacte i treballar amb els joves. Paral·lelament, ha analitzat l’impacte que tenen les xarxes socials com a mirall per als joves, en relació a als amics i coneguts.
Pel que fa al coneixement dels espais en que viuen i es troben les persones a l’adolecència, Funes ha destacat que el més habitual és que es defineixin per oposició, i que cal resoldre aspectes concrets en espais en que els joves participen: l’escola, l’associacionisme o en definitiva: els espais de participació o decisió.
En aquest sentit, ha destacat que els adolescents han de rebre el missatge que no estan sols, que poden trobar d’altres persones (adolescents o no) que els podran acompanyar en el procés. Si l’adolescent assumeix que no està sol, podrà entomar el debat sobre en quines condicions pot demanar suport o acompanyament. En aquest aspecte, ha destacat que cal un recolzament en les transicions que viuen els adolescents ja siguin en diferents moments o espais, com la formació, els canvis personals o de l’entorn, les relacions, entre d’altres.
Finalment, ha destacat que l’associacionisme pot ser una peça de l’engranatge, sempre que abordi la complexitat de la realitat de l’adolescència i sempre que aporti suports i comprensió de la situació de l’adolescent.
Raimon Goberna
Secretari General de l'Escola lliure El Sol
Etiquetes de comentaris:
Adolescència,
Associacionisme,
Educació
El bloc educació popular
Benvingudes i benvinguts!
Aquí hi trobareu reflexions del professorat, alumnes i amics de l'escola lliure el sol, al voltant de temes com l'associacionisme, l'educació i la ciutadania.
Si voleu saber qui som, podeu anar a la pàgina web de l'escola, seguir-nos a facebook i twitter.
www.escolaelsol.org
www.facebook.com/escolalliureelsol
twitter.com/EscolaElSol
Aquí hi trobareu reflexions del professorat, alumnes i amics de l'escola lliure el sol, al voltant de temes com l'associacionisme, l'educació i la ciutadania.
Si voleu saber qui som, podeu anar a la pàgina web de l'escola, seguir-nos a facebook i twitter.
www.escolaelsol.org
www.facebook.com/escolalliureelsol
twitter.com/EscolaElSol
Etiquetes de comentaris:
Associacionisme,
Ciutadania,
Educació
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)




.jpg)